Ara feia dies q no escrivia, pero la veritat es q no he tingut temps. Hem estat bastant a tope aquests dies.
Anant per ordre, primer us penjo algunes fotos del 1r tour que vam fer pel centre d'Australia, que com ja us vaig dir ens va permetre veure l'Uluru, el Kata Tjuta i el Kings Canyon.
L'Uluru (que es la foto q apareix a la capcalera del blog, por cierto...) es la roca mes gran de l mon, ho aixo diuen... De fet em sembla q no se li ha de dir roca sino monolit, pero tampoc ho se del cert. Sigui com sigui, aquestes son algunes de les dades que ens van dir o que he llegit a les guies (ho faig de memoria, o sigui q alguna cosa seguramnt no estara dl tot b...): alcada a la superficie=348m, part de roca sota terra=4-5km aprox, circumferencia=9km. Nosaltres li vam donar la volta caminant i vam tardar unes 3 hores (aixo si, parant per fer fotos i escoltar explicacions del guia). Els aborigens van havitar-ne algunes de les seves cabernes i en d'altres donaven a llum. Per tot plegat, l'Uluru te una significancia espiritual molt gran pels aborigens de la zona (a Australia hi ha centenars de grups d'aborigens i multitud d llengues tb). De fet, demanen explicitament q no s'escali la roca, tot i q no esta prohibit.
Com ja sabeu, vam haver de quedar-nos un dia mes a Alice Springs. No va ser un dia perdut, ja que vam aprofitar i vam veure la ciutat, que d'altre manera no haguessim vist. No es que hi hagues molt a veure, de fet, podria dir que practicament res, pero aixo mateix es per mi el que hi havia a veure... M'intento explicar: el que hi havia d'interessant a veure a Alice no era res mes que la raresa de la ciutat sense cap alicient al mig del desert i veure com la gent viu en una situacio tant diferent a la que estem acostumats a Barcelona per exemple...
Finalment vam arribar a Darwin i d'alla un avio cap a Tasmania. Al mati a Tasmania vam trobar-nos amb el Tim i la Cecilia, i al vespre amb la Sara. Vam llogar un cotxe i aquests ultims dies hem estat donant voltes per l'illa.Ens havien espantat i ens havien promes temperatures gelades. Ha fet fred, d'acord, pero no tant com ens esperavem... Al final hem estat entre 5 i 10 graus, i amb dies de bastant sol, que sempre s'agraeix.
L'illa es bastant diferent del que hem vist fins ara per la resta del pais. Es bastant muntanyosa, verda i amb llacs i plena de xais. Com si diguessim un paissatge tipic de muntanya, pero en molts moments a nivell de mar, amb les onades trencant practicament a l'herba dels prats.


I de moment plego aqui, que ja porto molta estona escrivint i crec q cada cop ho faig mes aborrit i soso... Nomes una ultima cosa: com ja haureu vist, la Sara ha posat en els comentaris l'adreca del seu blog. Jo insisteixo i us poso aqui l'adreca un altre cop, i aixi podreu veure les fotos de les balenes i altres animals que ha penjat. A part aixi podreu llegir alguna cosa interessant enlloc de totes les tonteries q poso jo aqui...http://viajeamaravati.blogspot.com
Un peto i una abracada molt forta a tots!
P.D. Tornem el dia 7 a la tarda!
P.D. Tornem el dia 7 a la tarda!
3 comentaris:
No m'ho crec, Tura no apareix en una de les fotos!!! es clar, a falta de paraules, bones son les fotos.
Doncs porteu ja un ratotote de viatge eh?! Aprofiteu els dies que us queden . Penseu que jo ja estic de feina fins les orelles... el que faria per tornar a estar per terres australs viatjant de costra.
Ens veiem a barna del 22 al 25 d'agost (preneu nota pau i resta).
No puc evitar dir la paraula de seguretat que han posat els del google: 'tuzozle', pau, l'has clavat.
Petons per tots!
Diego
ei pettachi
el cap de setmana del 9 i 10 d'agost segurament anirem al pueblo a veure el pado
suposu q és molt just pq t'hi apuntis, però aqui ho tens..digues algo si vols q ho posposem pel cap de setmana següent
vinga tio q molen mol les fotos i tot el q expliqueu
un petó
S'espera més concreció de l'hora d'arribada el dia 7 d'agost per passar per l'aeroport a recollir-vos. Ja he vist les balenes en el blog de la Sara. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada